La Llet



Em refereixo al consum de la llet animal d’una espècie que no és la pròpia, fora de l’alletament matern als nostres nadons. És comprensible que cada animal mamífer té unes necessitats determinades, amb uns sistemes orgànics determinats per l’assimilació de la seva llet i el seu aprofitament.

És un contrasentit si ens parem a pensar quina necessitat d’igual valor té un nadó humà recent nascut amb el d’una vedella o un xai recent nascut.

La concentració proteica de caseïna, lactalbúmines, lactoglobulines de la llet de vaca està concebuda, per exemple, perquè el vedell arribi a pesar prop de 200 quilos en un any. Per tant, aquest índex tant alt de proteïnes ja ens pot fer pensar que el nostre organisme no el necessita i per tant, aquestes proteínes entraran en el nostre organisme als nostres budells i quedaran mal dividides per manca d’enzims i el sistema immunitari ho entendrà com un atac a l’organisme generant les intoleràncies i les al·lèrgies corresponents que comencen a ser tan familiars.

Són reaccions al·lèrgiques molt freqüents, però fins fa molt poc s’ha relacionat amb la llet animal.

Sinusitis, refredats crònics, ciàtiques, problemes ambientals amb reacció exagerada, asma, infeccions recurrents, èczemes, diarrees, vòmits, còlics, còlon irritable, problemes que acaben essent respostes autoimmunitàries, és a dir, atac al propi organisme, hemorràgies que esdevenen severes anèmies, diabetis, fibromiàlgies, autisme... la llet pot ser la causant de cadascún dels problemes pel seu us reiterat a curt o llarg termini.

Fins els dos anys d’edat, l’organisme segrega un enzim que està pensat per digerir la quantitat de llet materna que el nadó ingerirà i necessita pel seu creixement, es tracta de la lactasa, de manera gradual, l'enzim va desapareixent ja que el propi organisme entén que ja no tindrà necessitat de més llet d’origen animal, per tant no està dissenyat per la seva ingesta en l’edat adulta.

Gran part dels adults, continuen segregant aquest enzim en quantitat minsa degut a la ingesta de llet continuada, però la quantitat de l’enzim és tan petita que la digestió és molt lenta i aleshores és l’origen de trastorns digestius com els gasos, diarrea, digestió lenta, mals de panxa recurrent... no és res més que intolerància a la lactosa.

També indueix a malalties cardiovasculars, arteriosclerosis, malalties coronàries per la quantitat de greixos saturats. Els propis concentrats de llet en els que es preparen les nates, molts postres manufacturats, ajuden a l’augment del colesterol i de greix saturat en sang, lesionant la capa interna dels vasos sanguinis.

Si optem per la llet desnatada, les que diuen baixen el colesterol, ens trobem justament amb l’efecte contrari després de sotmetre's al procés de pasteurització i homogeneïtzació perd les seves propietats anticolesterol.

Encara ara, des de fa molt anys, hi ha qui aconsella el consum de llet pel calci que conté, quan les grans quantitats de calci les trobarem en les verdures, hortalisses, fruita seca, llegums.

S’ha relacionat a nivell informatiu el calci amb l'osteoporosi, quan justament es coneix aquesta malaltia en societats que tenen per costum prendre llet animal, en canvi en l’Àfrica, les dones bantú, una ètnia distribuïda en diferents llocs de l’Àfrica, no la coneixen com a aliment propi i no tenen problemes associats amb el calci.

És cert que conté calci, però un cop dins de l’organisme, aquest calci es transforma en fosfat de calci i s’expulsa en tota la seva totalitat de l’organisme.

S’ha comercialitzat amb severes i repetides campanyes de publicitat amb l’aparició de l'osteoporosi, quan és justament el contrari. La ingesta de les proteïnes de la llet, la caseïna, porten a més incidència als problemes de malucs i osteoporosis. A banda, que les necessitats de calci són bastant menors a la que demanden, el que demana l’organisme és l’equilibri.

Tot això sense esmentar que molts de nosaltres no ens hi mirem a l’hora de comprar la llet de vaca. En la vida d’aquesta vaca que ens ha donat la llet que ens estem prenent hi ha una quantitat important d’antibiòtics subministrats de manera massiva i, d’altra banda, les hormones, unes seixanta que ens mengem de regal en les que estan subjectes, perquè siguin productives a nivell de llet i creixin i es reprodueixin pel que s’espera comercialment.

La publicitat de manera molt hàbil, està darrera de tot el que es va dient sobre la llet i va desmuntant arguments amb la finalitat de no deixar perdre el monopoli. Són capaços d’ajuntar la llet vegetal amb la llet animal, transformar la llet vegetal a nivell de gust com l’animal i enriquir-la amb tots els complements dietètics, minerals, vitamines... que creuen necessaris per defensar la producció, quan en realitat ja ha deixat de ser un producte d’alimentació, per passar a ser un complement d’alguna mena medicalitzat que segur no necessitem.

D’altra banda, no he explicat la sobreexplotació que s’està fent d’aquests animals mamífers, les obligacions que tenen, perquè sigui rendible. Les vaques estan obligades a parir cada any per no frenar la producció de llet i que pugui produir no menys de 25.000 litres de llet a l’any cadascuna d’elles. Una llet que tenia que ser pel vedell, que al poc temps de néixer el sacrifiquen.

Una necessitat humana que comporta sofriment extrem per part d’aquests animals. Una necessitat creada per una economia i que molt de nosaltres desconeixem.


L’Alternativa: les llets vegetals.-

Les podem trobar en el mercat en diferents preparats: en pols, líquides i també les podem fer a casa nosaltres mateixos sense massa dificultat des del propi cereal o fruit sec. És com tot, tenir-se que familiaritzar amb la seva elaboració.

Són molt completes nutricionalment parlant.

Si no hi ha problemes específics, aconsello que es vagin prenent totes, així ens beneficiem de les propietats que tenen. No es tracta de tenir-les totes obertes i anar tirant d’elles, sinó, d’encavalcar el consum d’una amb l’altre fins que el producte s’acabi.

En nens que tenen problemes digestius i no toleren bé el consum de la llet animal i ve molts cops afegit amb problemes de refredats, grips, bronquitis, aconsello la llet vegetal, concretament d’avena o ametlla.

Sovint és un problema treure la llet animal de la dieta del nen, perquè les mares venen amb una informació errònia i temen que no quedin prou nodrits.

Pels adults, dones embarassades, persones d’edat són ideals... inclòs preses a mitja tarda o com a beguda refrescant o a l’hora d’esmorzar.



Llet de Civada.-

Aquesta és de les que té més proteïnes menys grasses, és molt energètica. Té poder alcalinitzant gràcies el seu pH que és superant el 6, per tant, ens acosta a la salut.

Ajuda a recuperar la musculació després d’exercicis continuats, combatre molèsties d’esforços puntuals i també per les artritis, reuma, gota.

Conté aminoàcids essencials i triptòfan, precursor de la serotonina i un excel·lent aliat per les alteracions de l’ànim i de la son.

És de les més riques en vitamines B, ajudant el manteniment de la pell, oxigenació cel·lular i també per la formació dels glòbuls rojos. Conté carotè que és el precursor de la vitamina A.

La gamma de minerals és variada i àmplia: sodi, ferro, manganès, potassi, magnesi... ajudant en moments de convalescència, astènia i afavorint la secreció d’estrògens, regulant els desequilibris que puguin haver-hi a nivell hormonal.

En el Regne Unit s’utilitza contra les grips i refredats, també per suavitzar la tos.



Llet de Soja.-

La gran reina de les llets, ja que totes les altres es coneixen gràcies a la de soja que sembla haver obert els mercats de les llets vegetals.

Les proteïnes que conté són d’elevada qualitat i s’aprofita totalment un cop dins de l’organisme. És una excel·lent font de vitamines antioxidants, A i E, que col·laboren en la cura dels ulls, ossos.

Conté pocs greixos, per tant és ideal per dietes d’aprimament.

Els fosfolípids que conté ajuden a regular el colesterol i les membranes cel·lulars, ajudant a afeblir l’oxidació cel·lular.

És recomana consumir-la biològica perquè encara no sabem les repercussions que ens pot portar el consum de soja transgènica.



Orxata de Xufla.-

Beguda refrescant, coneguda i originària de València és molt nutritiva com a llet vegetal. Té un alt contingut d’hidrats de carboni, greixos insaturats, àcid oleic que ajuda a regular el colesterol i els triglicèrids i és recomanable per la quantitat de fòsfor i potassi, nutrient necessari per esforços intel·lectuals.



Llet d’Ametlla.-

Té un elevat contingut de calci i fòsfor, recomanable per tant per enfortir el cervell i els ossos.

És de les més saboroses, molt recomanable en edats de creixement, embarassades, lactants... molt fàcil de digerir i per persones amb problemes de nutrició, per restablir-se o per períodes de convalescència.

Controla el colesterol, també un alt contingut de proteïnes, la seva aportació energètica és important.



Llet d’Avellanes.-

Molt indicada per persones amb problemes de ronyó, conté gran índex de magnesi que ajuda a eliminar els càlculs renals. Rica en vitamina E, excel·lent antioxidant.

Regula el colesterol i triglicèrids. També conté calci per tant, és recomanable per persones amb problemes osteoarticulars i en etapes de creixement i gestació.

Té àcid folic fibres per tant és interesantíssim per persones que tenen problemes intestinals, per restablir la flora intestinal i també per embarassades.