Març 2010

Març 2010

Vaig tenir un somni…

Per un camí de bosc, tota sola, anava lleugera, ágil, vestida de blanc i l’aire m’entrava per tot el cos… Sentia un gran dolor que m’estrenyia el pit perquè mai més et podría tocar amb aquelles mans…

Sense saber on anava, com si estigués connectada a una força magnètica que governava, vaig còrrer, còrrer… alçant els braços em vaig trobar volant. Endarrera quedaven els arbres, el camí, el món, la gent…

M’observava i els meus braços eren unes ales grans i fortes, eren les ales d’un falcó i els meus peus, unes urpes… Com si sempre ho hagués fet, vaig pensar i em vaig dir: És el vol de la meva ànima, si és així, et puc tornar trobar…

Els cims, aquelles alçades, les corrents d’aire, vol sense límits, canvis de llum, capvespres…, en una sensació intensa de llibertat, quina experiència!

En la llunyania s’apropava un altre falcó, no sentía por i vaig dir-me que podries ser tú.

‘Podem volar, ens tornem a trobar’ I mirant-me amb els teus ulls profunds i ferotges em vas dir seré: 'Sempre estaré amb tu. Has de viure, has de seguir. La sabiduría està en tu, només cal que la vulguis veure. No ploris, ens tornarem a trobar.'

Enjogassat vol de dos, divertit, sense cap pes, vaig notar que anava de debó i que ja no sentia dolor…
M'ho he fet meu!

Des d’aleshores em sento com un falcó per dins contenta d’haver transmutat i contenta de que tú també ho siguis… Transformant-nos en una realitat que mai hagués imaginat i agraïda a la Vida per TOT.

Hem caminat… i volem!







No hay comentarios: