El llenguatge del cos com expressió de salud

La malaltia és una oportunitat per posar-nos al dia. És el propi cos el que ens avisa on hem de revisar-nos pels missatges que la nostra ment, les nostres emocions, el nostre inconscient i la nostra ànima ens envia cap a la part física. Els missatges es van donant de manera repetida en forma de breus molèsties o arribant al dolor, si coneixem la clau per atendre la molèstia, possiblement, ens estalviarem el dolor.
Com diu molt bé Eric Rolf en el seu llibre La Medicina del Alma, ‘’la vida nos habla en susurros; si no podemos escuchar, nos habla más alto; si aún no podemos o sabemos entender o no queremos escuchar, nos sigue hablando más y más alto hasta que nos da un grito. Ese grito es el dolor, la enfermedad o el accidente.’’
Saber veure què hi ha darrera de cada patologia o darrera dels problemes conductius de la persona és la clau per trobar bones solucions, sinó, seran pegats que duraran el que duraran i tard o d’hora tornarà a ressorgir el problema amb diferent magnitud.
En realitat és tracta d’un art molt antic, com la mateixa existència de l’home. Ja es coneixia en l’època de Paracelso i es posava en pràctica i el naturisme ho ha mantingut al llarg del temps.
Tots entenem aquest llenguatge. Sovint fem servir frases del tipus ‘’No et posis pedres al fetge’, fent servir simbolisme per donar entendre situacions determinades que queden molt gràfiques amb l’expressió.
El nostre cos, mitjançant les postures i les disfuncions, patologies ens explica la veritat del que ens passa i com ho vivim.
Per tant, no només podrem curar-nos, sinó també prevenir. I per la manifestació del nostre organisme podem saber que qualsevol situació que passem per banal que ens pugui semblar, mai és gratuïta per nosaltres i si ens entossudim en viure-la i suportar-la fent veure que no passa res, la nostra realitat és que quedem ressentits i ho anirem acumulant a noves situacions que vagin apareixent.
Les solucions que prenguem esdevindran un driblar, un trobar el matís, el canvi correcte que començarà per prendre consciència.
No sempre caldran canvis dràstics, a vegades, és tan senzill com canviar el filtre de com veiem la vida i aquest filtre l’hem obtingut a força de sofriment, de renúncies que ens han comportat una estima cap a la nostra persona que es pot millorar.
Les teràpies que arriben més a fons són les que entenem per vibracionals, ja que són capaces d’arribar al moll de l’os del problema. Aleshores, entenem que les que treballen en un nivell més profund són els minerals i cristalls, homeopatia, Flors de Bach, cromoteràpia, acupuntura, digitopuntura, reflexologia, logoteràpia, i el que ens recolzarà d’una manera molt eficaç són els canvis en dieta, medicina ortomolecular, fitoteràpia i totes les teràpies derivades de la naturopatia, manipulacions corporals i massatges de quiropràxia i osteopatia.
Del que us parlaré a partir d’ara és una petita porció del que he anat constatant en consulta. També haig de dir que per les meves mans han passat gairebé tots els llibres que parlen d’aquest tema.
No m’allargaré massa. Ho faré en forma de tast, per provocar-vos la recerca personal dels vostres signes i tingueu la valentia d’apropar-vos a un terapeuta, perquè us faci de guia en el retrobament d’aquests senyals i les seves solucions.
La boca.-
És la comunicació, el nostre eix del llenguatge, els problemes en aquesta zona mostren la repressió dels nostres pensaments, idees, sentiments. Amb la boca es fa un filtre per on entren els aliments, besem, expressem. Els llavis són la sensualitat. Frases com ‘tenir labia’, ‘deixar amb la boca oberta’, són senyals d’emancipació, de nivell de comunicació amb l’exterior.
Per tant, tots els problemes que entornin els llavis voldran dir un conflicte amb la comunicació que té la persona amb el seu exterior immediat.
L’Herpes Labial és un conflicte en l’àmbit de la sensibilitat, l’herpes expressa un rebuig puntual als petons, a la intimitat i a l’hora és un missatge ambivalent, ja que la manifestació de l’herpes és molt aparatosa i crida l’atenció, però a l’hora demana distància. Debilitat al moment de defensar-se, sentir-se dèbil, ràbia que no s’ha comunicat i s’ha reprimit, tanmateix, és una baixada de defenses a nivell immunitari..
La solució real és reconèixer les pròpies ombres, els plaers i la sensibilitat com una part bàsica en lloc de reprimir-la. Aprenent a trobar la valentia per expressar la pròpia sensibilitat i troba el canal per expandir-la.
La llengua.-
És la formació del llenguatge. Parlar diferents llengües, llengua afilada denota el nivell de sinceritat i de sofisticació, refinant la manera d’expressar-la de manera més o menys madura; ajuda a mastegar, a desplaçar menjar d’un lloc a l’altre de la boca. Determina els sabors, diferencia, matisa, forma el llenguatge, comunica, intervé, assimila, expressa, ataca ‘’treure la llengua’.
El papissoteig (ceceo en castellà) és una utilització errònia de la llengua que la fa espetegar de manera incorrecta en la part del davant de les dents, la comunicació es resol confusa. La persona ha d’atinar en el so dels seus propis sons i buscar les raons per les quals no vol comunicar-se de manera correcta.
El tartamudeig pot ser degut a rigidesa de la llengua, que no és fluida, pot representar un ego poc flexible. I a l’hora l’ego poc flexible por venir per una manca de maduresa al no reconèixer la dimensió més elevada de l’ésser humà, alimentat per situacions mal encaixades en el passat.
El nas.-
És per on inhalem l’aire que respirem, l’oxigen. En l’interior del nas es troben les zones reflexes de molts òrgans corporals. És el poder, l’orgull.
És pura percepció sensorial, determina molts cops la relació que tindrem amb l’altre. Tenir bon olfacte és tenir bona percepció de les situacions, bon instint; ficar el nas, com a curiositat, ganes de descobrir coses de la vida; respirar, adaptar-nos al món exterior.
A l’escalfar l’aire que entra, ens ajustem al món, busquem l’entorn per canalitzar el que trobem de l’exterior.
Els animals mamífers marquen el territori i un altre ho capta per l’olfacte que és qui. És la clau, la percepció, la intuïció.
El nas llarg i afilat ensenya que pot ficar-se per totes bandes sense problemes, perquè hi cabrà.
El nas arremangat cap a munt va sempre ‘al seu aire’, per davant dels demés i té trossos d’infantilisme en la conducta.
El nas aguilenc indica que té consciència de poder i un cert art per donar la volta a les coses sense demostrar el que realment pensa.
La sinusitis és por als conflictes que tenim externs, no funciona la intuïció, no percebem com hem de sortir de la situació, està bloquejat.
La solució és detectar la frustració, restaurar a nivell conscient l’absorció de l’aire, deixar una mica de banda la part racional per equilibrar la intuïtiva, reconèixer el que l’estreny i els impediments que la raó imposa, aconseguint espais per un mateix per agafar de la vida ‘’l’aire’ i poder ‘’viure’. Alliberar la raó de tota la responsabilitat, eliminant càrregues velles i deixant pas a les noves que vindran, deixant per la raó el que és per la raó i a la intuïció el que és per la intuïció.
Els pulmons.-
És la connexió amb el món exterior on hi ha intercanvi d’oxigen amb diòxid de carboni, és a dir, entre el YO i el no-YO, perquè hagi vida ha d’estar equilibrada l’entrada i sortida dels gasos, ha d’haver-hi intercanvi, fluïdesa d’entrada i sortida. Després de la pell, els pulmons és l’òrgan més important a nivell de contacte amb l’exterior. És la vida que pot minvar per la manca de reciprocitat d’oxigen i sortida de diòxid de carboni.
En una bronquitis hi ha conflictes interns, decisions que no es poden prendre, on un predominant és la poca gana de viure. Són conflictes que encara no estan assentats fermament en l’organisme amb grans dosis de pena.
La resolució és verbalitzar i si cal retrobar la manera de comunicar-ho, buidar-ho, encara que sigui en forma de discussió, atrevir-se a menysprear el que un sent i acceptar que hi ha un conflicte que amb voluntat es pot trobar altres vies per futurs canals.
El fetge.-
Catabolitzar l’aliment extern com a formant part d’un mateix, transformació, desintoxicar, productor, inclòs d’estats d’ànim, manera com entra la vida, si té sentit per un mateix i el que genera, temperament bàsic.
Els colèrics treuen la ‘bilis’, és la seu de la ràbia, de la indignació del fastig per determinades coses que ens passen.
La icterícia, per exemple, és la congestió de l’energia, el seu flux està absolutament bloquejada i s’expandeix en tot l’organisme amb un rerefons biliar que destrueix. Falta la força, sense de vida, sense energia ni tensió... s’ha deixat envair.
Observar quines són les causes que ens han generat un sentiment tan fort com la ràbia i entendre-la sense tabús. Trobar el sentit de la vida i posar-hi l’energia personal pensant que som capaços d’aportar. Reconèixer i no posar resistència a la nostra evolució i a l’evolució externa perquè consta de canvis i també en la força vital.
L’esquena.-
És el nostre recolzament, la nostra dinàmica i a l’hora la nostra estàtica, és l’eix, la mesura de la rectitud, les nostres creences sobre el recolzament que rebem dels altres, ens manifesta la manera com ens sentim recolzats en la vida.
Tots els problemes d’esquena tindrà un punt en comú que és el recolzament.
És per on flueix l’energia. Recordem el kundalini que circula per l'esquena.
És el punt on garantim la mobilitat, flexibilitat, amortiguació dels cops de la vida. És on portem el pes. La columna és com un canal, com una canonada per on passa l’energia i el lloc on localitzem el dolor ens dirà on es troben les resistències.
Revela i ensenya actituds internes, l’excés de responsabilitat, de càrregues, les pors, la capacitat d’aguantar.
Les ciàtiques dependran del lloc on s’originin. És l’excés de pressió que va a parar als nervis i la sortida d’aquesta expressió és dolorosa, hi ha cops que perd la verticalitat per un desplaçament vertebral per un excés d’agarrotament de la musculatura que acompanya la columna, rectitud absolutament exagerada.
En la part alta es manifesta la necessitat de sacrificar-se, esforçar-se per aconseguir el que es desitja, excés de responsabilitat, no saber dir ‘no’. El dolor en aquesta zona és que la persona assumeix responsabilitats que en realitat sap que no li toquen.
La resolució és prendre consciència de la factura que es paga aguantat aquest excés. La pròpia persona ho ha de posar en examen crític i valorar l’excés de pes i seves raons, aprofitar el descans que obliga la situació per anar deixant ‘’les motxiles’’ de més que es porten, probablement no s’ha adonat abans que es portaven, perquè es considera un fet normal.
Escoltar l’essència d’un mateix i l’harmonia que es rep de l’exterior amb la coherència de sentiment i raó. Transformar la humiliació per humilitat, essent sincer amb un mateix i amb el món, respectant els moviments interns i el que ens demana per estar amb equilibri amb la terra.
Sovint els petits canvis acompanyaran a crisis en l’entorn, ja que els nostres canvis ocasionen altres canvis en els altres i més en el cas que prenem responsabilitats que corresponen a altres, però hi hem de comptar-hi com un ajustament natural.
La part del mig del cos o dorsal és la part emocional, si ens sentim valorats, estimats, tot a nivell emocional, doncs, just davant tenim el cor i els pulmons que és la màxima expressió de les emocions i són el motor de la vida.
La part inferior o sacrolumbar representa les necessitats bàsiques per la supervivència, obligacions a nivell de diners, obligacions amb la família. Possiblement els problemes en aquesta zona expressa que la manera de veure el món ha caducat i s’han de fer canvis. Es necessita una nova instauració d’energia i manera de fluir-la.
A vegades, un bloqueig en aquesta zona és degut a les pors i no ens deixa veure què hi ha darrera realment.
El costat dret del cos.-
És el costat masculí, la racionalitat, el Yang, la part externa. El poder. La part que ens ensenya la relació que tenim o hem tingut amb el nostre pare, si ens ha creat conflicte, si ens ha marcat la seva disciplina i forma de fer.
Ho veiem expressivament, donat que no som del tot perfectes en ambdues lateralitats, sempre tenim una que està en més desequilibri que l’altre. Segons en l’òrgan on es manifesti el conflicte podem arribar a entendre la profunditat del conflicte.
Qualsevol malaltia, cop, accident, càrrega muscular que afecti a la part dreta està metafòricament parlant amb la part masculina, física o material de la vida.
El costat esquerra del cos.-
El costat femení, el Yin, la part constructiva, l'emocional, intuïtiva. El costat receptor, sensible, el més interior.
El desequilibri mostra la relació amb la mare, si està en conflicte. També ens ensenya el conflicte que podem tenir amb nosaltres mateixos, entre el que sentim i el que ens mana la raó.
Pot mostrar-se en persones que es pensen porten una vida cent per cent racional i en canvi la seva lateralitat esquerra demana que es potenciï la part intuïtiva de l’individu, la part creativa, la part emocional.
Divisions des de la cintura.-
La part inferior de cintura cap avall representa la part més terrenal, d’emocions menys refinades, més materials, la part animal de la persona.
Els bloquejos solen venir des de la zona sexual on la persona ha repetit l’experiència de rebuig, humiliació, no se li ha respectat la manera d’expressar-se en aquest sentit i al no voler repetir a nivell de sentits i sensacions ho bloqueja
La part superior, des de la cintura fins el cap, està relacionat amb aspectes més refinats, subtils, espirituals, representa la part més elevada.
La pell.-
És l’escut protector que pot ser una presó per l’ànima. És el tacte. Indicador de processos psíquics i reaccions.
Les dermatitis són conflictes amb la frontera exterior. Té a veure amb la defensa de l’individu. Tot els problemes de pell tenen una arrel de conflicte amb la comunicació que no va a l’hora, bàsicament en essència per la persona.
L’agorafòbia.-
Por a les superfícies obertes, no s’atreveix a entrar en un món ampli.
A vegades és tan simple o complicat com ser conscients de la pròpia limitació, acceptar que som una engruna enmig de l’univers, assumir el buit i a l’hora la mateixa amplitud de la vida. Formem part d’un engranatge, d’un tot.
Reconciliació amb la idea que no som el món (en l’úter de la mare érem tot el món i de nadons) i reconeixent el propi límit, trobar l’espai pel propi desenvolupament.
Tot ve donat per una càrrega, descàrrega, circulació i moviment de l’energia molt similar a la circulació sanguínia, la limfa, els fluids intersticials de les cèl·lules. A l’arribar a qualsevol part del cos està donant vida, calor i excitació que la persona accepta o bloqueja, segons l’experiència prèvia que ha tingut en aquella zona i el que significa a nivell inconscient. Al mateix temps, està en consonància amb el seu exterior, resultant sensible als canvis externs que vagin succeint. Tots hem viscut l’alegria d’un dia de sol i llum i d’altra banda, la tristor d’un dia fosc i de pluja.
També sabem reconèixer qui de nosaltres està més carregat d’energia i és més resistent a les influències negatives de l’exterior i a l’hora suposa un regal positiu pels qui el rodegen. En aquesta mena de persones veurem una certa fluïdesa i flexibilitat.
Som un tot i en cada part de nosaltres i som en potència, hi ha ingredient de la nostra emoció i pensament, dels nostres desitjos i aversions, per tant és fàcil d’entendre que si som un tot, cada part del cos ens pugui ensenyar una porció del nostre dia a dia i com l’estem vivint.
Les emocions són fets corporals, són moviment. La ràbia, la ira provoca tensió. La irritació la podem veure en una persona que es congestiona en la cara, els punys premuts, contraccions a nivell de boca. En alguns mamífers, a més, podem veure que s’ericen els pèls de l’esquena i coll.
L’afecte, l’amor suavitza les faccions, expressions físiques, la cara, l’expressió, omple de calor la pell i els ulls s'il·luminen d’una llum que no és ben bé llum, però tots sabem de què parlem.
La tristesa és foscor, tot penja i pot acabar fent penjar els muscles, els òrgans perdent tonicitat.
Per tant, l’actitud davant la vida queda retratada en el cos amb la manera com es mou i com pateix.
La finalitat que busquem en tot plegat és la salut i el benestar de la persona dins del seu equilibri, treien del davant la nosa que pugui fer el bloqueig i la càrrega per poder assaborir i viure des d’una altra perspectiva més constructiva, prenent decisions des de diferents prismes.


Llibres recomanats d’aquesta temàtica.-
‘La Medicina del Alma’ de Eric Rolf
‘Bioenergética’ y ‘El Lenguaje del Cuerpo’ Alexander Lowen
‘La enfermedad como simbolo’ Ruediger Dahlke
Bibliografia de Wilhelm Reich
(Dedicado a mi querido y paciente marido Juli Panyella, nunca podré agradecer lo suficiente a la vida por tenerte a mi lado)