El Vent - Viladrau - La Font del Noi Gran


-->
El Vent
Viladrau, 2 Febrer 1999

És hivern
Sóc molt lluny del mar…
El sento
Arraulida
Sola entre boscos
Mai havia sentit el vent
Les seves onades
Els canvis de sons
Els meu encreuaments.
La seva pastositat
Plena de fred
Que em recorda que estic feta d’ossos.
La seva finesa
Que, àgil, m’esvalota els cabells
I em diu:
‘’Tot és lleuger, efímer,
Un instant.’’
El dolor s’esvaeix
I entra el vent en el cor
En aquella tonalitat
Que ha derivat
Venint del fons.
I porto records
Que em distreuen del vent.
Tot m’és bell,
L’harmonia pura
I dura…
Té sentit sentir-se petit,
Una criatura.
Porto records
Que no recorden dubtes
I un alè de front
Em parla.
Sóc al paradís.
No puc imaginar
Com el dibuixaria.
No puc,
Potser, s’acostaria
La música en l’abstracte.
El cos comença
A sentir la fredor
I amb els ulls tancats
M’emociona
No sé pas què…
Ploraria…
Amb ell,
El vent,
Em venen moments feliços,
Persones que estimo
i… d’altres
que ja no hi són.
Quelcom em diu
Que són totes, totes amb mi.
I el xoc
D’aquest fred
I el cor calent
Em fa pensar
Que potser és l’ànima
La que més gaudeix.
Canta, vent, canta.
No podré dir mai
Que ets meu,
Tampoc em cal…
Jo,
Quan canti,
Et recordaré
En la teva duresa
I en la teva finesa
Fins el proper cop
Que em convidis
 A banyar-me amb tu
I ballar plegats.
*
*
*
30-01-2010-Viladrau - Font del Noi Gran.

En aquest meravellós indret

tots dos vàrem redescobrir tantes coses ...,
Avui les Teves Cendres reposen ja amalgamades
amb l'Aigua, la Terra, els Arbres i el Vent ...
I. .. et porto amb mi ...
ens tornarem trobar en la Llum
i les nostres restes dels cossos Sòlids,
enmig de la natura,
tornaran a unir-se
com vam fer amb tant d'amor.

*


No hay comentarios: